FANDOM


Oromis
Oromis
Físiques
Espècie Elf
Gènere Masculí
Edat 380 (†)
Naixement Luthívira
Defunció Gil'ead
Polítiques
Afiliacions Elfs, Genets
Altres
Actor a la Pel·lícula No apareix

Oromis, conegut també com a Osthato Chetowä o, més freqüentment, Togira Ikonoka (dos mots del llenguatge antic que signifiquen, respectivament, el Savi de Dol i l'Esguerrat que està Sencer), fou un destacat filòsof i mestre elf, Genet de Drac i darrer membre de l'orde dels Genets anteriors a la Caiguda. Va morir a la batalla de Gil'ead, comptant aproximadament amb tres-cents vuitanta anys d'edat.

Infància i joventut d'Oromis Edit

Oromis nasqué en una ciutat èlfica actualment desapareguda, anomenada Luthívira, geogràficament enclavada a la riba sud-est del llac Tüdosten, al sud d'Alagaësia. El seu naixement es va produir dos-cents vuitanta anys abans de la Caiguda dels Genets, en un moment en què el poder d'aquests era suprem i indiscutible arreu d'Alagaësia.

Políticament, la ciutat de Luthívira es trobava dins el Regne de Broddring, de majoria i govern humà. No obstant, de la mateixa forma que altres ciutats com Ilirea, que es trobaven establertes a Broddring però que eren èlfiques, Luthívira disposava d'una administració comandada pels elfs i, en qualsevol cas, sota el poder omnipresent dels Genets que lideraven Alagaësia des de Dorú Areaba.

Després del seu aprenentatge inicial segons els estàndards èlfics del moment, i seguint els rituals estipulats al Jurament de Sang entre elfs i dracs, Oromis fou presentat, junt amb tots els elfs de la seva promoció (és a dir, que tinguessin vint anys d'edat), davant els ous de drac que els Genets disposaven aquell any. Glaedr, un drac daurat, el va elegir com a company, s'obrí i el marcà amb la gedwëy ignasia, convertint el jove Oromis en un més dels Genets.

D'aleshores ençà, i al llarg de més de trenta anys, rebé formació a Vroengard, on fou ensenyat per un Genet molt més experimentat els secrets de la màgia, i la forma d'utilitzar els seus poders. La seva formació en aquest sentit seria elemental, ja que aprengué a actuar com un veritable Genet, ampliant els seus coneixements tàctics, guerrers, mèdics, geogràfics, polítics, socials i culturals; sempre amb la companyia del seu drac, Glaedr. Al final d'aquesta llarga formació, Oromis començà a exercir com a Genet en actiu, arreu d'Alagaësia.

L'exercici d'Oromis com a Genet en actiu Edit

Sotsmès a les ordres del cabdill dels Genets, Oromis es va desenvolupar llargament (més d'un segle) com a Genet en actiu. Això es va concretar, en el seu cas (de la mateixa manera que en la majoria), en la realització de missions per a mantenir la pau i la seguretat arreu d'Alagaësia, rendint informes als seus superiors jeràrquics com a Genets de l'estat del territori, i de les resolucions a prendre. Glaedr, com a drac d'Oromis, va compartir la majoria de missions i experiències que succeïren en aquells temps.

Aquestes missions no constituïren únicament per a Oromis la realització de la seva tasca de benefici social, sinó també l'adquisició d'una gran experiència i saviesa com a Genet, amb la constant posada en pràctica dels coneixements apresos en els seus anys de formació. Finalment, essent Glaedr i ell ja vells, Vrael, cabdill dels Genets, els retirà de la seva posició i els destinà a exercir de Genets d'instrucció a la ciutat èlfica d'Ilirea, situada també a l'interior del Regne de Broddring.

Oromis com a ebrithil Edit

Un cop Oromis va ser retirat de l'exercici actiu de la tasca de Genet, el màxim líder d'aquests, Vrael, el destinà a Ilirea per a que fés d'ebrithil (mestre). Aquest càrrec implicava la responsabilitat d'esdevenir tutor de les següents generacions de Genets, per tal que assumissin el seu càrrec amb amplis coneixements que possibilitessin el desenvolupament de la seva funció futura com a guaridors, guerrers, pacificadors i polítics. D'aquesta forma, i amb l'ajut i col·laboració del seu drac, Oromis va ensenyar a uns quants Genets joves els primers passos de reflexió i coordinació psíquica, física i màgica. Després d'uns anys d'instrucció, generalment aquestes noves generacions de Genets marxaven cap a Vroengard, on concloïen la seva formació i esdevenien Genets en actiu.

Entre els joves Genets ensenyats per Oromis, van destacar, pel paper que tingueren després durant la Caiguda, Brom i Morzan, ambdós humans. Morzan abusava constantment de la confiança i admiració que li tenia Brom, que l'idolatrava i l'obeïa en totes les situacions. Oromis no va saber controlar la situació a temps, i cometé un excés de permissivitat fins que fou massa tard. Quan finalment es decidí a separar els seus dos aprenents (i els respectius dracs) i a imposar mesures disciplinàries més severes, les coses van complicar-se molt més perquè Morzan traí als Genets de manera imperdonable. Oromis formà part, com a mestre de Morzan i com a membre del Consell de Genets de Drac, en els debats del comitè que tractà sobre aquest assumpte; la conclusió del qual va precipitar la guerra de la Caiguda.

La traició de Morzan Edit

Un dels deixebles d'Oromis a Ilirea, Morzan, cometé per aquells temps una greu traició als Genets, que fou ampliament deliberada pel Consell de Genets, i que acabà provocant la Caiguda dels Genets. Els dramàtics successos foren responsabilitat, principalment, d'un Genet humà, Galbatorix, que, després de realitzar un viatge temerari per Les Vertebrades, fou atacat per un grup d'urgals que li mataren la seva dragona, Jarnunvösk. Enfollit per l'ira i la pèrdua de l'ésser al que se sentia més unit, Galbatorix va sol·licitar al Consell de Genets la concessió d'un altre ou de drac. Com la resta de membres del Consell, Oromis va denegar-li la petició, al·legant que actuava sense control sobre els seus actes i que els Genets no podien pas decidir davant de qui s'obria un ou de drac.

Galbatorix, no obstant, va arribar a pensar que eren els Genets els qui li havien assassinat la dragona i, en la seva bogeria, va decidir venjar-se'n. Com a Genet, malgrat haver perdut la dragona, va fer-se astutament amb la confiança d'un Ancià, membre del Consell de Genets. Després, en un moment prou oportú, es girà contra ell i el matà a sang freda, junt amb el seu drac. Galbatorix va ser perseguit per ordres del Consell i es convertí en un fugitiu, estat en què es mantingué al llarg d'uns quants anys. Fou aleshores quan localitzà i féu amistat amb el jove Morzan, rebel i amb ànsies de poder. Aquest l'ajudà a accedir a Ilirea per a robar una cria de drac jove, Shruikan. D'aquesta forma Morzan i Galbatorix s'aliaren en una traició als Genets, fet que fou considerat de summa gravetat i que motivà l'expulsió de Morzan i la presa de mesures contra aquest, decisió que Oromis defensà i acollí favorablement.

Oromis durant la Caiguda Edit

Posteriorment, i sota la promesa de reformar els Genets i d'obtenir el poder absolut, Galbatorix va poder convèncer, a més de Morzan, a dotze Genets més perquè el seguissin i lluitessin amb ell contra la cúpula de Vroengard. A aquests se'ls conegué com els Perjurats. Començà així la Guerra de la Caiguda dels Genets, lliurada per Galbatorix i els Perjurats; i per Vrael i els Genets que seguiren fidels al lideratge d'aquest.

Per bé que Vrael partia amb avantatge, el factor sorpresa de Galbatorix va influir en tot plegat de forma considerable, i la rigidesa en l'estructura dels Genets, que no van abandonar fins que no fou massa tard, no estava pensada per a afrontar enemics interns. Lentament, batalla rere batalla, els Perjurats avançaren en detriment dels Genets, i a Alagaësia es començà a veure que la guerra no seria gens fàcil per als que havien sigut encarregats de mantenir la pau des de Du Fyrn Skulblaka.

Oromis, que es mantingué fermament i fidel al bàndol de Vrael, coordinà la defensa d'Ilirea enfront les forces de Galbatorix durant els llargs anys de guerra. Quan Ilirea caigué definitivament a mans dels Perjurats, i les esperances dels Genets ja eren escasses, Oromis decidí, junt amb Glaedr, de sortir a lluitar directament. El vell Genet participà en alguns combats, ja desesperats, però Kialandí, un Perjurat, va malferir el seu drac i el féu presoner. Oromis aconseguí escapar-se'n, però amb greus lesions internes irreversibles. Junt amb Glaedr, que havia perdut una pota en els combats, es va exiliar a Du Weldenvarden, amb l'esperança que arribessin temps millors i que Galbatorix pogués ésser derrotat. Poc temps després, els Perjurats guanyaren definitivament i Galbatorix es convertí en rei de Broddring, assentant la capital a Ilirea, que passà a anomenar-se Urû'baen, després d'haver donat mort al fins llavors rei Angrenost, que havia recolzat a Vrael.