FANDOM


4 Llibres El Llegat

Imatge dels llibres de la Saga El Llegat

La Saga de El Llegat és un conjunt de quatre llibres escrits per Christopher Paolini, que conformen una de les col·leccions de ciència-ficció més impactants del segle XXI. La Saga va començar a ser escrita l'any 1998, quan Paolini només comptava amb 15 anys. L'any 2002, després de quatre anys treballant-hi, l'editorial Paolini International LLC (de la mateixa família que l'escriptor) va publicar el primer llibre del Cicle, Eragon, en una tirada limitada. Però posteriorment l'editorial Knopf es va interessar pel text, i el va publicar el 2003, tenint un ressò molt més gran i convertint-se en un bestseller del The New York Times.

Al novembre del 2005 la Saga es va completar un xic més al sortir a la llum Eldest, el segon dels quatre llibres. Traduït a més de 20 llengües, Eldest fou un èxit tant o més gran que Eragon, i va quedar consolidat el prestigi literari de Paolini i de la Saga de El Llegat. Després de quasi tres anys, el tercer i penúltim llibre de la saga, Brisingr, va publicar-se, també per l'editorial Knopf (si bé a Espanya la publicació va anar a càrrec de Roca Editorial).

Pel que fa a l'últim llibre de la Saga, el Llegat, va publicar-se el novembre de 2011.

Premisa de la Saga Edit

Nota: Veure els articles d'Eragon, Eldest i Brisingr per a més informació

La premisa de l'exitosa Saga de El Llegat succeeix en un continent conegut com a Alagaësia, per al que Paolini es va inspirar en els paratges de Montana, als Estats Units. Concretament, en una zona muntanyosa al nord-oest del continent, hi ha un poble, Carvahall, que és la llar del protagonista de la Saga: un jove granger anomenat Eragon. Quan aquest està de cacera a les muntanyes, una gemma blava i brillant se li apareix. Confiant a poder vendre-la i comprar així menjar per a passar l'hivern, Eragon se l'endú cap a la granja on viu junt amb el que resta de la seva família, el seu tiet Garrow i Roran, el seu cosí.

Però uns dies més tard, quan havia perdut l'esperança d'intercanviar-la per res i quasi se n'havia oblidat, la gemma s'obre, i de l'interior en surt un cadell de drac. Recordant les llegendes sobre dracs que explicava el rondallaire del poble, Eragon batejà al cadell com a Saphira, i el crià i l'alimentà durant uns mesos. Per mitjà de la marca argentada que Saphira li havia fet al canell poc després de néixer, ambdós compartien un gran vincle mental, i de seguida que va créixer un xic Eragon se n'adonà que la dragona era intel·ligent, parlava i transmetia imatges mentalment, i que estaven units per mitjà d'una comunicació telepàtica i per una gran estimació. Ell no va revel·lar a ningú que tenia un drac, però aprofità les estones lliures després del treball a la granja per a parlar amb Saphira i, quan es féu prou gran, per a volar junt amb ella.

Alagaësia Carvahall

Mapa d'Alagaësia on hi figura Carvahall, el poble natal d'Eragon

Lamentablement, la felicitat d'Eragon no durà gaire temps. El dèspota rei Galbatorix, que governava Alagaësia d'ençà de la Caiguda dels Genets, fou conscient que un ou de drac que havia intentat robar als elfs havia desaparegut, i sospità de la possibilitat que se li hagués obert a algú, cosa que convertiria a la persona en qüestió en un Genet de Drac, amb poders màgics, immortalitat biològica i una hipotètica capacitat per derrocar-lo. Per aquest motiu, decidí enviar a dos forasters amb aspecte d'escarabat a capturar l'ou de drac o, en el seu defecte, el possible Genet. Quan arribaren Eragon era volant amb Saphira, però se n'adonà de la situació i es va amagar. Quan tornà al poble degut a que Brom, el rondallaire, havia aconseguit misteriosament fer fugir als Ra'zac, trobà la granja destrossada i el seu tiet Garrow, que li havia fet de pare, mort.

Conscient per primera vegada de la seva identitat com a Genet, Eragon marxà aleshores de Carvahall amb la companyia de Saphira i del vell rondallaire, disposat a venjar la mort de Garrow, matar els Ra'zac i derrocar al tirà Galbatorix del tron d'Urû'baen. Però pel camí se n'adonà de la dificultat de tot plegat. Un entramat de lleialtats, temors, mentides i enganys, unides als suports i a l'inmens poder del rei dificultaren tot plegat. Eragon necessita obtenir suport i formació, però trobar-lo en un Imperi hostil i essent perseguit arreu per les forces del rei no resultarà pas cap feina fàcil.

La Saga en pel·lícula Edit

Després del triomf comercial dels primers dos llibres de El Llegat, 20th Century Fox va comprar els drets per a fer-ne els films. Amb aquest objectiu, va treballar intensament en la realització de la pel·lícula d'Eragon. Destinant un pressupost de més de 100 milions de dòlars i nombrant director del film a l'aclamat Stefen Fangmeier, van començar a córrer rumors entre els cercles de fans i des de fonts de la mateixa Century Fox respecte a la possibilitat que el film esdevingués exemplar i pogués arribar a nominar-se a l'Oscar. Aquestes fonts anònimes van veure incrementada la seva credibilitat al conèixer-se que es donarien personatges principals a reputats actors com Jeremy Irons, Djimon Hounsou o John Malkovich.

Stefen Fangmeier

Stefen Fangmeier, director del film d'Eragon

Finalment, després d'una gran campanya publicitària i de la publicació de diversos tràilers, l'esperat film d'Eragon va presentar-se davant de cinema el 15 de desembre de 2006. Malgrat els elogis que des de certs mitjans de comunicació van venir i les entrades venudes, les crítiques foren, de mitjana, molt negatives. La majoria de fans de El Llegat van manifestar en alguns fòrums la seva decepció per la poca fidelitat de la pel·lícula vers els escrits de Paolini. Es qüestionaren moltes incorreccions i afirmacions falses, de manera que el film va esdevenir un petit fracàs que va fer replantejar la intenció inicial de fer films d'Eldest o, hipotèticament, dels darrers dos llibres de El Llegat.

Malgrat tot, després de quasi dos anys d'indecisió, l'any 2008 es va difondre, per part de 20th Century Fox, la intenció clara de reprendre la producció dels films de El Llegat i de treure la pel·lícula d'Eldest a la primavera del 2009, tot respectant el repartiment de papers del primer film però variant l'estil per a acostar-lo més a la narració de Christopher Paolini als llibres de la Saga. Posteriorment l'anunci va anar secundat per la publicació de tràilers i contingut promocional de la pel·lícula, i pel compromís vers esmenar els errors que es reconeixien al primer film. Amb aquest objectiu, la data de sortida als cines d'Eldest es posposà primer al Nadal del 2009, i més tard, a principis del 2010. Aquests seguits d'anuncis van tenir, malgrat les crítiques existents a l'anterior pel·lícula, una recepció general molt bona als fòrums i webs d'aficionats a la Saga de El Llegat, fet que podria pressagiar un èxit a les taquilles quan el segon film sigui estrenat.

Crítiques vers El Llegat Edit

Per bé que la saga ha rebut crítiques positives, com la qualificació de "gran treball d'autèntic talent" (per part del New York Times) o "d'adhesió fresca al gènere fantàstic", El Llegat també ha tingut crítiques negatives, si bé han quedat esmorteïdes pel gran èxit comercial de la Saga. Aquestes crítiques s'han fonamental elementalment en els tres punts següents:

  • La consideració del Llenguatge antic com a idioma molt similar als llibres de Terramar de l'escriptora Ursula K. Le Guin.
  • La presumpta similitud entre Brom i Obi-Wan Kenobi, personatge de la Guerra de les Galàxies (en alguns fòrums també se l'ha relacionat amb Gandalf, el mag del Senyor dels Anells de John R. R. Tolkien).
  • La suposada previsibilitat dels girs de la trama, exposada per diversos crítics i fòrums, si bé ha existit un gran debat al respecte.

No obstant, una gran quantitat de fans han rebutjat aqueixes crítiques i han defensat l'originalitat de la idea de El Llegat, la seva lectura i els seus personatges. Especialment, en aquest sentit, s'han citat idees originals de Paolini com l'existència dels Eldunarya o del metalluent. També, malgrat el fracàs que es considerà en el moment de la seva sortida al mercat, el film d'Eragon ha tingut alguns elogis, i inclús s'ha constituït un club de fans d'Edward Speelers, l'actor que dóna vida al personatge d'Eragon a la pel·lícula. Alagaësia també ha sigut apreciada, en general, com un continent molt ric i elaborat en tradicions, mitologia, demografia i història, fet observable en la Guia d'Alagaësia, escrita per Christopher Paolini com a complement de la Saga El Llegat i publicada l'any 2009.

Links web externs Edit